Skip to content
Et trobes a: Inici
III MARXETA CASAL DE LLAVANERES: Visita a les ermites de Sant Marí i Sant Miquel de Mata
diumenge, 19 de maig de 2013 00:00

La Secció Esportiva del Casal de Llavaneres organitza per aquest diumenge la seva tercera Marxeta. En aquesta ocasió anirem a visitar les ermites de Sant Martí i Sant Miquel de Mata, situades al terme municipal de Mataró.

La sortida es durà a terme a les 9 del matí des del casal de Llavaneres i serà d'una durada aproximada de 3 hores. Cal portar esmorzar i beguda.

Si necessiteu més informació no dubteu en adreçar-vos a la secretaria del Casal (93.7928810) o a l'Enric (637.381.909)

Aquí us deixem aquesta informació que us pot servir per conèixer una mica més aquestes ermites:

A l’inici del segle XIV es documenta l’ermita de Sant Miquel de Mata, el que serà un nou centre de culte de la parròquia de Mata. La seva situació la fa més accessible per els habitants de les masies properes, i així eviten desplaçar-se al nucli urbà de Mataró. L’ermita es troba situada prop de l’ermita de Sant Martí, en una elevació de terreny, entre el torrent de la riera de Mata i el torrent de Sant Miquel, a uns 225 metres d’alçada.

Ledifici actual, d’estil gòtic, va ser construït a començaments del segle XV i les seves obres van finalitzar l’any 1448. Es creu que la casa de l’ermità, també conegut com a “Cal Monjo”, va ser edificat al segle XVII.

Tant l’ermita de Sant Miquel com la de Sant Martí de Mata tenen un cementiri annex, encara que l’únic que segueix en actiu és el cementiri de Sant Miquel.

L’any 1936, durant la Guerra Civil, l’ermita va ser destruïda però a l’any 1940 va ser restaurada.

Des de l’any 1962 l’ermita de Sant Miquel de Mata està oberta al culte els diumenges al matí i s’hi fa missa. L’ermita pertany a la parròquia de l’Esperança de Mataró.

L’ermita de Sant Martí de Mata va ser construïda a l’any 1096 per donar culte al veïnat de la Vil.la de Mata, un conjunt de massos agricoles depenents d’un sol senyor.

Al segle XIV l’ermita de Sant Martí va esdevenir sufragània de la parròquia de Santa Maria de Mataró, i fins ben entrat el segle XIX va mantenir el seu caràcter de parròquia rural.

L’ermita de Sant Martí de Mata, igual que la veïna ermita de Sant Miquel, te cementiri annex, encara que actualment està en desús.

 

 

 

 

 

Darrera actualització de divendres, 17 de maig de 2013 08:01
 
Ojupeligrada amb raquetes de neu al Pic de l'Orri ( IV excursió des del Casal de LLavaneres)
dissabte, 2 de març de 2013 00:00

FITXA TÈCNICA

ACCÉS I PUNT D'INICI: El punt de sortida d'aquesta excursió és al Refugi de la Basseta, terme municipal de Sant Joan De l'Erm, a la comarca Lleidetana de l'Alt Urgell.
ITINERARI: Ruta Linial. Sortida des del refugi de la Basseta - La Culla - Torreta de l'Orri i tornada seguint el mateix itinerari.
DESNIVELL ACUMULAT: 750 metres de desnivell positiu acumulat.
DISTÀNCIA: 16,40 Km aprox.
HORARI APROXIMAT: Unes 6 hores a ritme tranquil. dalt del cim hi hem estat una bona estona.

INTEGRANTS: Aquesta excursió l'hem fet conjuntament amb els companys del Centre Atlètic Laietània. Els Oju's que hi hem pres part són l' Imma Aymerich, David Baños, Fina Calpe, Carles Coll, Julita Dalmau, Josep Ferrer, Lluis Hernández, Anna López, Wiliam Luna, Ferran Pallarés, David Pérez, Regina Romeu, Glòria Solé, Juli, Carme i Yuyu.

ALLOTJAMENT: http://www.santjoandelerm.com/basseta.htm
TRACK: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4068800

En aquesta crònica hi ha imatges cedides per Francesc Xavier Lleonart.

Darrera actualització de dilluns, 4 de març de 2013 08:51
 
Els Oju Peligru al Turó del Puiggraciós. Pujada per el Sender de la Doma i baixada per el Bosc de la Serreta
diumenge, 31 de març de 2013 00:00

 

FITXA TÈCNICA

ACCÉS I PUNT D'INICI: Ens trobem a la Garriga, municipi que es troba a la comarca del Vallés Oriental. Per arribar-hi cal agafar la carretera C-17 i agafar la sortida "La Garriga Nord". Un cop a la rotonda seguir la carretera de l'Atmetlla fins arribar a  l'alçada d'una betzinera Repsol, on trenquem a la dreta on hi ha un pont de ferro que creua el Riu Congost i hi ha un aparcament municipal i gratuït de terra (aparcament de les Roques).
ITINERARI: Aparcament Les Roques - Pujada  fins al Santuari de Puiggraciós i la torre de senyals - Cim del Puiggraciós - Baixada per el bosc de la Serreta
DESNIVELL ACUMULAT: Uns 630 metres de desnivell positiu acumular. És un trajecte suau i sense pujades fortes, tret del tram final que puja fins al cim del Turó del Puiggraciós (100 metres de continua pujada)
HORARI APROXIMAT: 4 hores a ritme tranquil i contant parada per esmorzar a mig camí i al cim.
TRACK: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4209570

INTEGRANTS: Albert Artigas, Julita Dalmau, Yuyu i Tissu

Darrera actualització de dilluns, 1 d'abril de 2013 16:32
 
II MARXETA DEL CASAL: Visita a l'ermita de Sant Sebastià i a les ruïnes de l'ermita de Llorita
diumenge, 14 d'abril de 2013 00:00

 

Aquest matí assolellat, s'ha dut a terme la Segona Marxeta organitzada per la Secció Esportiva del Casal de Llavaneres.
Hem sortit a les 9 del matí del Casal i hem recorregut aproximadament 10 quilòmetres per els voltants del municpi, visitant l'ermita de Sant Sebàstià i les runes de l'antiga i derruïda ermita de la LLorita.

Hem tingut la sort de poder visitar l'ermita de Sant Sebastià, ja que l'associació Llavanerenca "Salvem l'Ermita" ens ha obert les portes.

Així doncs, un total de 26 persones hem pres part de l'excursió i hem gaudit d'una matinal primaveral.

 

Darrera actualització de dimarts, 14 de maig de 2013 07:28
 
Ojupeligrada a la Muntanya de Montserrat: Travessa dels Frares Encantats i les Agulles (III excursió des del Casal de Llavaneres)
dissabte, 26 de gener de 2013 00:00

FITXA TÈCNICA DE LA TRAVESSA

ACCÉS I PUNT D'INICI: Per la A-2 agafem la sortida 570 cap a la Muntanya de Montserrat, on a pocs Km trobem el Coll de Can Maçana. És on hi deixem els cotxes aparcats.
ITINERARI: Can Maçana- Coll de Porc - Camí equipat dels Frares Encantats - Portell Estret - Camí equipat de les Agulles - La Portella - Can Maçana.
HORARI APROXIMAT I DESNIVELL ACUMULAT: Per fer tota la travessa hem necessitat 6 hores i mitja, contant parades per esmorzar i dinar. Aquesta travessa és pot fer amb menys estona, però hem trigat més temps perquè el grup és nombrós i els passos equipats amb gent enlenteix molt el ritme.
El desnivell positiu acumulat és d'uns 850 Mts. des de Can Maçana.

TRACK: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3909767

INTEGRANTS: Imma Aymerich, David Baños, Imma Cabré, Fina Calpe, Julita Dalmau, Robert Devesa, Andreu Diaz, Josep Ferrer, Lluis Hernández, Ana López, Ferran Pallarés, David Pérez, Rosa Robles, Regina Romeu, Juli i Yuyu.

Darrera actualització de dilluns, 28 de gener de 2013 18:30
 
Els Oju Peligru al Marroc, per desert, mar i muntanya (Febrer 2013)
dimecres, 13 de febrer de 2013 00:00

Quan faig balanç del que ha estat la nostre experiència al Marroc, encara quedo sorpresa de lo gran que és aquest país. Quina gent, quina cultura, i quins paisatges! És la segona vegada que trepitjo terres marroquines, i en sé ben prou que no serà pas l'última. Marroc és un país infinit...

El dimecres dia 13 de febrer arribem a Marrakech i ens acomodem al Riad Nesma, un petit i acollidor palau en mig de la Medina i a pocs metres de la famosa plaça Jamaa El Fna. Els dos nois que s'encarreguen del riad (un és diu Karim però no recordo el nom de l'altre noi), ens van rebre de meravella.
Nosaltres, amb fam de voltar, deixem els trastets a l'habitació i sortim a conèixer la ciutat.

El que fem primer és anar a dinar al restaurant Portofino, a l'avinguda Mohamed V, que per cert, fan uns espaguetis a la bolonyesa i fruïts de mar deliciosos.
Un cop amb l'estòmac ple decidim negociar una volta amb cotxe de cavalls per la ciutat. La volta dura 40' i ens surt per 150 dirhams (15€)

A dalt de la carrossa se'ns va de nit. Contemplem la Koutoubia il.luminada i ens acostem a la plaça que no dorm mai, la famosa Plaça Jamaa El Fna. És una meravella...
La creuem i a les paradetes de menjar ens aturem per atipar-nos una mica per molt pocs diners. Si no recordo malament sopem tots dos per 100 dirhams.
Un cop tips tornem al riad a descansar, ja que demà iniciem el camí amb el cotxe fins al desert.

DIJOUS 14 DE FEBRER 2013: MARRAKECH - TAMTATTOUCHTE (GORGES DU TODRA)

Ens llevem ben d'hora, esmorzem i agafem un taxi fins a l'aeroport. A les oficines de Europcar recollim el Renault Megane de color negre, que a partir d'avui serà el nostre company de viatge.
Un cop passats tots els tràmits amb l'agència enfilem camí cap a les muntanyes.

Creuem unes valls espectaculars i el coll de Tichkla, que és troba situat a 2.260 metres d'alçada i està en mig de l'alt Atlas.

Seguim el mapa. La nostre propera parada ha de ser el poble d'Ait Benhaddou abans d'arribar a Ouarzazate però per ciucunstàncies de la vida ens trobem amb un accident de trànsit , on hi ha un ferit estès a terra. Com és per suposar, parem i auxiliem el ferit fins que arribi l'ambulància.

Un cop passat aquest ensurt continuem la carretera fins a Ait Benhaddou.

Un cop passat aquest ensurt continuem la carretera N9 (Marrakeck-Ouarzazate) fins a Ait Benhaddou.

Ait Benhaddou es una ciutat fortificada que es troba situada a 30 Km al nord est d'Ouarzazate. A l'any 1.987, l'UNESCO va declarar-la Patrimoni de la Humanitat.
Aquí s'han gravat moltes pel.licules, com la Joia del Nil, Gladiador, Lawrence d'Arabia i Alejandro Magno, d'entre altres, i no és per menys, ja que és una meravella.

Visitem Ait Benhaddou i després ens dirigim cap a Ouarzazate, una població força gran que es troba situada a 200 kilòmetres al sudest de Marrakech. A Ouarzazate se la coneix com la "Porta del Desert" i és una parada obligada en el camí que separa Marrakech del desert del Sahara.
A Ouarzazate també es defineix com el Hollywood d'Àfrica, ja que hi han varis estudis de cinema i s'han gravat pel.licules com Asterix i Obèlix o els Deu Mandaments.

Ja portem unes quantes hores de viatge i comencem a estar cansats. Creuem la carretera de les Mil Kasbahs fins a Skoura fins a Kelaat M'gouna, passat per la Vall de Roses. Aquesta vall és molt coneguda perquè està ple de rosers que creixen espontàniament als carrers.
Són dos quarts de sis de la tarda, i el sol comença a debilitar-se. De camí, a peu de carretera, trobem un turó on hi han unes roques molt ben posades. No recordo el seu nom però el que si recordo és que vaig viure una de les millors postes de sol de la meva vida.

Ara ja és comença a fer de nit, i conduir per un país extrany on la gent camina tranquil.lament per els vorals, les bicicletes i les motos van sense llums i els animals es creuen per les carreteres, i si a més a més li sumem les hores de conducció i el cansament, això suposa un perill considerable.

Arribem negre nit a les poblacions de Boumade de Dadès i a Tinghir, on a aquesta última surt una carretera secundària que va cap a les Gorges du Todra, i és la carretera que seguim durant 34 Km. M'entres creuem aquesta carretera ens dóna la sensació que anem cap a la fi del món. Només podem intuïr les estrelles si mirem ben amunt i entre mig de les grans parets de roca que formen les Gorges du Todra. Si de nit és espectacular imagineu-vos amb la llum del dia...
Finalment arribem a Tamtatouchte, un petit poble situat a les muntanyes de l'Alt Atlas. Just a la mateixa entrada del poble hi ha l'Aubergue Les Amis, on en Mohamed i els seus germans ens dónen una càlida benvinguda.

Deixem els trastets a l'habitació i ens dirigim al menjador, on ens atipem amb un deliciós Tajine (plat típic marroquí), de carn per el Victor, i de verdures per mi, i fem petar la xerrada fins que arriba l'hora d'anar a dormir.

DIVENDRES 15 DE FEBRER 2013: TAMTATOUCHTE (GORDES DU TODRA) -  DUNES ERG CHEBBI (REFUGI LA BARAKA)

Al matí ens llevem d'hora. Hem dormit molt bé i estem descansats. Només asseure'ns al menjador, en Mohamed ja ve amb l'esmorzar.
Esmorzem, recollim els trastets i ens acomiadem d'en Mohamed i els seus germans. Hem estat molt còmodes al seu albergue.
Abans de sortir, en Mohamed ens ha aconsellat fer una ruta, una mica diferent de la ruta que nosaltres haviem pensat. decidim fer-li cas i anar primer a veure les Gorges du Todra (18 Km) i després arribar-nos novament a Tamtatouchte per arribar al nostre destí d'avui, seguint una carretera secundària que va pel mig de les muntanyes.

Agafem la carretera i anem a veure les Gorges du Todra, formades per unes parets rocoses que el riu Todra ha esculpit al seu capritx. 

Baixem amb el cotxe fins a l'inici de les gorges, i tal com ens ha dit en Mohamed tornem enrere per agafar una carretera secundària i penetrar en mig de les muntanyes.

Baixem amb el cotxe fins a l'inici de les gorges, i tal com ens ha dit en Mohamed tornem enrere per agafar una carretera secundària i penetrar en mig de les muntanyes.
Hem seguit la carretera que va de Tamtatouchte a Imilchil, però molt abans d'arribar-hi ens hem desviat en direcció Goulmina, passant per dues gorges més.

La veritat és que no ens equivocat amb l'elecció. Les muntanyes que hem creuat i els pobles berebers que hem visitat són espectaculars. Estem al bell mig de l'Atlas.

A Goulminia dinem i ben dinat enfilem camí fins a Erfoud i Rissani. Ja comencem a estar cansats, ja que portem un munt de kilòmetres. A Rissani agafem la carretera que va en direcció a Merzouga fins que trobem, a la nostre esquerre una senyalització blava que ens indica la pista de 6 km que hem de seguir fins a l'Aubergue La Baraka, que es troba situat a peus de les Dunes d'Erg Chebbi.
Per sort avui no s'ens ha fet de nit, encara que el sol ja ha devallat...

Per fi som al Desert del Sahara Marroquí. Arribem bé a la Baraka i allà ens reben en Toni, la Vera i en Boulmand. Ens acomodem a la que serà la nostre habitació tres dies i ens assentem a les butaques del menjador a esperar que vinguin la Simona i l'Eduard.
ens expliquem la vida i miracles amb en Toni, que fa poques hores que ens hem presentat i dóna la sensació que ens coneixem de tota la vida. És una persona entranyable.

M'entres fem petar la xerrada truca la Simona... les rodes del cotxe s'han quedat enganxades amb la terra del desert... Anem a buscar-los i finalment ens retrobem. Quina il.lusió tornar a veure la Simona! Des de que va marxar de Llavaneres a viure a Merzouga no ens haviem vist més.

Ara ja hi som tots. Tornem a la Baraka, sopem i en Boulmand, l'Eduard i la Vera ens fan un recital de tambors.
Tot va perfecte fins que al conectar el móvil al wifi veig un missatge... No m'ho puc creure... s'ha mort la meva gossa Yucca.
Quin horror. S'em trenca el moment de felicitat per donar pas a un moment de dolor. Com pot ser que s'hagi mort justament ara, quan em trobo a tants kilòmetres de casa.... tot sembla un mal son.
La companyia és estupenda però ara ja no m'hi trobo a gust, per el que decideixo marxar a l'habitació a desafogarme amb el plor per després intentar descansar.
Des de la finestra de l'habitació puc veure el cel estrellat. Avui segur que hi brilla una estrella més. Sempre estaràs amb mi, Yucca!

DISSABTE 16 DE FEBRER I DIUMENGE 17 DE FEBRER 2013: DUNES ERG CHEBBI (REFUGI LA BARAKA)

Els propers dos dies els passem a peus de les dunes d'Erg Chebbi.

Avui és dissabte i em llevo a tres quarts de sis del matí, i com encara no ha sortit el sol aprofito per veure'l sortir per darrere les dunes. És preciós i poques coses a la vida dónen tanta pau...

Com en Victor i els demès encara dormen, i a fora fa fred, torno al llit una estoneta més. Estem de vacances i penso agafar aquests dies amb patxorra...
A les 8:30 hores ens llevem, esmorzem a la terrassa de l'albergue, que es troba a les dunes, i m'entres esperem a la Simona anem a fer un minitrekking per les dunes d'Erg Chebbi. Amb les fotografies que us mostrem a continuació podreu observar el que ha donat de sí aquesta passejada...

Davant nostre s'alça una gran duna... i jo, com no, vull escalar-la...
Jo l'ataco per una cara i en Victor per la contrària. Finalment ens trobem els dos dalt de tot. Les vistes són espectaculars i La Baraka queda ben lluny...

Un cop hem caminat, hem trepat, hem gaudit i hem fet la croqueta per les dunes, tornem a La Baraka, on ens trobem amb la Simona.

Dinem tots junts i passem una part de la tarda petant la xerrada al refugi, i l'altre part a una terrassa del poble on viuen la Simona i l'Eduard (Hassiabied).

Al vespre tornem a La Baraka i sopem. Avui tornem a tenir sessió de tamtam. Una xulada!

Estem tan relaxats que tenim molta son, per el que anem a dormir d'hora.

És diumenge i per passar el matí hem llogat un buggie per anar des de Habbilabied fins al Oassis d'Oubira. Els buggies els lloga en Jordi Mercader, un Català de Vic que fa 8 anys que viu al Marroc i te aquest negoci. (http://www.desertbuggies.com/es/home.htm)
Si algú ve al desert, ha de llogat un buggie. És una gran experiència i ens ho hem passat pipa!

Amb els buggies, a part de compartir l'experiència amb en Jordi, coneixem a l'Angel, un Espanyol que viu a cavall entre Melilla i Marroc. Molt bona persona.

En breu penjarem un petit video del que ha estat l'aventura a les dunes, però m'entres tant aquí teniu unes imatges del desert des de les peus de la Gran Duna.

La ruta amb buggie fins a l'Oassis d'Oubira dura aproximadament 1 hora i quart, però nosatres ho hem allargat una mica més per arribar fins al peu de la Gran Duna. Ha estat una gran i bonica experiència.

Us deixo el track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4047592

Tornem al garatge d'en Jordi, ens acomiadem d'ell i anem a dinar a casa de l'Angel, on ens te preparats uns plats de formatge curat, embutits ibèrics i vi de Rioja... quin crack!

Passem tota la tarda a la seva terrassa xerrant per després anar a fer unes cerveses al Toumbuctú, un hotel de luxe que hi ha a Hassilabied, però que al meu parer no és millor que la Baraka.
A la terrassa del Toumbuctú veiem pondre's el sol davant de les dunes d'Erg Chebbi.

Avui ha estat un dia llarg i ben aprofitat. Estem cansats i tornem cap a La Baraka ja negre nit, on ens espera en Toni, la Vera i en Boulmand per sopar i tocar una estoneta els tambors a la vora del foc. Una bonica vetllada per acomiadar el desert, ja que demà ja marxem.

Per acomiadar el desert tenim una bona exhibició de tamtam a càrrec d'Eduard, en Boulmand i la Vera. Ens ho passem la mar de bé al costat del foquet.

Sobre les 12 de la nit, marxem a dormir. Estem cansats i demà ens espera un llarg dia de viatge fins a Zagora.

DILLUNS 18 DE FEBRER 2013: DUNES ERG CHEBBI (REFUGI LA BARAKA) - ZAGORA

Surt el sol, i és l'última vegada que el veiem sortir des de les dunes d'Erg Chebbi. Avui el dia no es presenta tan radiant com els altres, ja que hi ha alguns núvols però potser millor perquè així no farà tanta calor durant el trajecte a Zagora.
Ens acomiadem de tots, d'en Toni, la Vera i en Boulmand, i també de la Simona. Hem estat tan bé amb ells que els trobarem a faltar...Millor impossible!

A les 11 aproximadament sortim de La Baraka en direcció Zagora. Tenim uns 300 Km de llarg recorregut.

A mida que ens allunyem del desert, el paisatge va canviant.

 

Deixem la planicie i les dunes del desert per endinsar-nos a les muntanyes de la Vall del Draa.

Després d'unes 5 hores arribem a Zagora. Ens allotgem a l'hotel Palais Asmaa, un autèntic hotel de luxe en que no hi falta cap detall. L'entrada de l'hotel és espectacular.

Com arribem d'hora, aprofitem primer per descansar del viatge, i després voltem una mica per els jardins de l'hotel per fer gana per sopar.
Sopem al centre de Zagora i un cop tips tornem a l'hotel per fer un tè (Whisky Bereber) i a descansar.

DIMARTS 19 DE FEBRER 2013: ZAGORA - MARRAKECH

Avui torna a ser un dia de viatge llarg però paisatgisticament parlant, preciós.
Ens llevem, recollim els trastets i anem a esmorzar a un cafè del centre de Zagora, on al costat del local hi ha una pastisseria que fan uns pastels deliciosos.
Un cop esmorzats iniciem camí cap a Marrakech, primer passant per la vall del Draa. És molt bonic el contrast de les muntanyes amb els palmerals i el riu de la vall.

Des de Zagora a Marrakech hi han uns 350 Km. La primera població important per la que passem és Agdz, i passada aquesta ciutat enfilem camí creuant un port de muntanya espectacular. Les vistes són meravelloses...

El cel és comença a tapar de núvols. Arribem a Ouarzazate de nou, on dinem.
La nostre primera intenció era arribar a Ouarzazate, dinar i anar a visitar els estudis de cinema, però el cel cada vegada està més ennubolat. S'ha girat una ventada impressionant, no gaudirem massa passejant per els decorats, i a més, encara ens queden uns quants quilòmetres per arribar a Marrakech.

Hem accertat amb l'elecció perquè tot just sortim de la població comença a ploure.

D'Ouarzazate enfilem camí cap a Marrakech, ara ja per carretera coneguda. Ara seguim la mateixa carretera per la que vam venir fa cinc dies, la carretera que va d'Ouarzazate a Marrakech, passant per el Coll du Tichka.

Tenim unes vistes precioses de les muntanyes altes de l'Alt Altas, d'entre elles el Jebel Toubkal, de 4.167 m

A mida que ens acostem a les muntanyes, i al coll du Tichka, el fred s'intensifica i l'aigua és converteix en neu. Dalt del coll ens trobem a dos graus sota cero.

Des del coll potser ve el tram més pesat i monòtom. Les hores de conducció, la pluja intensa i les condicions de la carretera fan que la tornada sigui força perillosa. El que més ens molesta és pensar que aviat se'ns farà de nit i arribarem fosc a la ciutat. Si creuar Marrakech de dia és tota una odisea, de nit pot ser un caos total.

Tenim sort del GPS, ja que ens porta de dret a l'aeroport de Marrakech, això si, creuant tota la ciutat de punta a punta. Si teniu GPS amb un mapa actualitzat del Marroc porteu-lo, és un consell. A nosaltres ens ha anat de conya.

Finalment arribem a l'aeroport, deixem el cotxe i tornem carregats cap al Riad Nesma, on ens esperen en Karim i l'altre xicot.
Com estem força cansats sopem un plat de pasta al restaurant Portofino i tornem al riad a descansar. Demà serà un altre dia.

DIMECRES 20 DE FEBRER 2013: MARRAKECH

Avui tenim el dia lliure per voltar per la ciutat de Marrakech.
El primer que fem és anar a la place des Ferblantiers a comprar una làmpara (Souvenir de Marrakech). Després creuem la Plaça Jemaa El Fna i agafem un taxi (35 dirhams) per anar cap als Jardins Majorelle, uns jardins que es troben a les afores de la ciutat i estan redisenyats per Yves Saint Laurent. És una llàstima perquè estem a l'hivern i encara les plantes no estan florides.

Un cop vistos els jardins anem a dinar i després a endinsar-nos per els carrers dels Zocos.

Als Zocos tothom vol vendre, i acabem marejats com mai... Deu n'hi do!
Una vegada tot vist i comprat tornem al riad, on parlem amb en Karim i ens ha trobat un cotxe de lloguer per demà. Marxem de la ciutat!

Tornem a la Plaça Jamaa El Fna, sopem en una guingueta, i anem a fer un tè al Balcó Glacier, on hi tenim unes vistes panoràmiques de la plaça que no dorm mai.

Un cop disfrutades les vistes anem al riad, on preparem maletes, ja que demà deixem aquest riad per falta d'habitacions lliures, i anem a descansar.

DIJOUS 21 DE FEBRER 2013: MARRAKECH - ESSAOUIRA (LA PERLA DE L'ATLÀNTIC)

Cansats de l'ambient de la ciutat, hem llogat un cotxe per un dia i anar a veure el mar. Més de 200 Km separen Essaouira de marrakech, però la veritat és que el trajecte s'ho val. És una ciutat preciosa.

Sortim de Marrakech a les 10 hores i seguim la carretera fins a Essaouira. Per el camí podem contemplar les muntanyes de l'Alt Atlas ben nevades, paisatges espectaculars i un munt de cabretes que es troben pasturant per sobre els arbres... I com no, els autóctons en fan negoci...

A les 12 hores arribem a Essaouira.
Essaouira és una població de més de 100.000 habitants i s'ha convertit en la principal destinació turística de la Costa Marroquí. El port, on tots els dies es subasta peix, és un gran atractiu de la ciutat.

El primer que fem en arribar a Essaouira és anar al port. Allà podem veure com encara descarreguen el peix dels vaixells pesquers, sota un núvol immens de gavines.

Després anem cap al centre de la població. On un carrer ple de guinguetes on es cuina peix fresc i te'l serveixen a la taula, i una gran plaça ens donen la benvinguda. És dificil no parar a aquestes parades, ja que l'olor desperta la gana a qualsevol.

Nosaltres decidim anar fins al centre de la població i anar a dinar a un restaurant força apreciat i recomanat. Hem dinat a gust però potser ens hagués agradat més assaborir aquells peixos que cuinaven a les guinguetes...

Un cop hem dinar voltem per el mercat d' Essaouira, on comprem unes maduixes boníssimes, i anem a passejar per la platja.

A les 16:30 hores donem per finalitzada la nostre excursió a Essaouira i tornem a Marrakech, que hi arribem a dos quarts de vuit del vespre.

Informació útil: Aneu en compte amb els radars mòvils. Són policies amagats que t'apunten directament amb el radar i es col.loquen en llocs molt estratègics. A nosaltres ens han cobrat 20€ per passar 9 km/hora la velocitat permesa i no ens han donat cap rebut. Ens demanava 30€ però ens ha rebaixat el preu perquè som del Barça. Ens ha demanat 20€ i s'han guardat els diners a la butxaca. Són corruptes.

Arribem al Riad Nesma, on deixem el cotxe, agafem la maleta i les motxilles, ens acomiandem d'en Karim i ens desplacem cap al nostre nou riad, el Riad Dar Maia, que també hi hem estat molt bé. És un petit palauet restaurat i molt ben decorat.

Un cop instal.lats, sortim a sopar. Avui és l'última nit a Marrakech i decidim sopar couscous. Anem al Restaurant Toubkal, que es troba a tocar de la Plaça Jamaa El Fna.
Sopem i una vegada estem tips tornem cap al riad a acabar de preparar la maleta i a descansar. Demà cap a casa.

Avui és divendres 22 de febrer i marxem cap a Barcelona. Estem ben satisfets, hem gaudit d'un viatge esplèndit i marxem cap a casa amb la motxilla carregada d'experiències.
Esmorzem molt bé al riad. Recollim totes les nostres coses i ens acomiadem.

Aquesta és la terrassa del Riad Dar Maia.

Com tenim una hora i mitja de temps, abans d'anar cap a l'aeroport, anem a pendre un tè a la terrassa panoràmica del Balcó Glacier, i així observar l'activitat de la Plaça Jamaa El Fna de dia, que és completament diferent de les activitats que hi fan durant la nit.
A la nit, la plaça està plena de guinguetes de menjar, de gent tocant instruments i ballant, de parades ambulants... i en canvi, de dia, no hi han les guinguetes però està ple d'espectacles ambulants on utilitzen els animals (serps, monos, àguiles...) per nudrir-se. Lo dit, una plaça única que no dorm mai.

Estem a la plaça una estoneta i quan arriba l'hora marxem cap a l'aeroport de Menara- Marrakech.
El vol surt amb més de 2 hores de retard. Aquests dies hi ha hagut vaga d'Ibèria i Vueling n'ha sortit perjudicat. Al menys, per fer millor l'espera, ens han convidat a dinar...

A les 19 hores aproximadament arribem a Barcelona contents. Ha sigut una experiència meravellosa. Jo hi tornaré.

 INFORMACIÓ ÚTIL

  • LLOGUER DE COTXES:

- EUROPCAR: http://www.europcar.es
- LA PLAZA CAR: Vam llogar el vehicle des del Riad Nesma

  • ALLOTJAMENT:

- RIAD NESMA (Marrakech):http://www.riadnesma.com/
- KASBAH LES AMIS (Gorges du Todra): http://www.amistamt.com/es/
- AUBERGUE LA BARAKA ( Desert del Sàhara. Dunes Erg Chebbi): http://www.aubergelabaraka.com/
- HOTEL PALAIS ASMAA (Zagora): http://www.asmaa-zagora.com/lges/default.htm
- RIAD DAR MAIA (Marrakech): http://www.riad-dar-maia.com/ES/riad.html

  • BIBLIOGRAFIA:

- Guia Azul Marruecos
- Mapa Michelin Marruecos escala 1:1000.000

Pàgines consultades per internet:

- Viajar por Marruecos: http://viajarpormarruecos.blogspot.com.es/
- Disfruta Marrakech: http://www.disfrutamarrakech.com/

 

Darrera actualització de dimecres, 27 de febrer de 2013 14:33
 

col.laboradors

MERCAT OJUPELIGRU

Vols un tubular ojupeligru? n'hi ha
quatre de diferents. Demanel's a:

ojupeligru@hotmail.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gent en línia

Tenim 6 visitants en línia